El Servei de Pediatria de l’Hospital Joan XXIII celebra 25 anys del Mètode Cangur

Avui dimecres 15 de maig és el Dia Internacional del Mètode Cangur. l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona celebra el 25è aniversari del mètode cangur, també conegut com a mètode “pell amb pell”, amb un seguit d’activitats que tenen lloc durant tota la setmana al centre sanitari:

  • Durant tota la setmana es passaran diapositives de fotografies del mètode cangur a la pantalla del vestíbul del Joan XXIII.
  • El dilluns, 13 de maig, a les 13.00 hores els professionals del Servei de Pediatria van empaperar l’hospital amb el mètode cangur i van penjar cartells commemoratius.
  • Dimarts, 14 de maig, durant tot el matí, els “Pallapupes” van fer el cangur a l’àrea de pediatria i al vestíbul. A les 13.30 hores, a l’aula A de Formació Continuada (4a planta) hi va haver la conferència “25 anys del mètode cangur a l’Hospital Joan XXIII”, a càrrec dels pediatres, impulsors i iniciadors del projecte, Ricardo Closa i Adolfo Gómez-Papi.

  • Avui dimecres, 15 de maig, exposició de fotografies al vestíbul de l’hospital amb la col·laboració de l’associació Som Prematurs i TV3 i Tarragona Ràdio han entrevistat al Dr. Gómez-Papí.
  • Demà dijous, 16 de maig, a la tarda, “Compartint experiències sobre el mètode cangur”, pares amb experiència en mètode cangur visitaran la unitat neonatal per compartir la seva experiència amb els pares dels nadons.
  • Divendres, 17 de maig, a les 12.00 hores, davant la porta principal de l’hospital, Enlairada de globus per cloure els actes de tota la setmana.

El mètode cangur consisteix en la col·locació del nen, despullat, amb un gorret i un petit bolquer, en posició vertical de manera que, el tòrax del nadó quedi en contacte amb el de la mare. S’intenta iniciar aquest procediment el més aviat possible, des del naixement. Si el nadó està clínicament estable, es pot realitzar encara que precisi suport respiratori, catèters, perfusions, sondes, etc. És recomanable que cada “sessió” de mètode cangur duri, com a mínim, una hora. Com més perllongat sigui, millor, sempre que el nadó i la mare/pare estiguin còmodes i així ho desitgin.

 

El mètode és senzill, té poc cost econòmic i té nombrosos beneficis pels pares i pels nadons, tots ells amb evidència científica. Els principals avantatges són: menor número d’infeccions, la temperatura que manté el nen és tan bona com si estès dins de la incubadora, facilita la lactància materna, disminueix els episodis d’apnea i les necessitats d’oxigen, el nadó augmenta el pes, i tot això fa que hi ha hagi més estabilitat i disminueixi l’estada hospitalària. A més, afavoreix precoçment el vincle entre els pares i el seu fill, el coneixement mutu i, per tant, augmenta la confiança i el grau de competència dels pares. És una tècnica que permet el desenvolupament neurològic i emocional dels nounats immadurs.

El mètode cangur va sorgir a Colòmbia, als anys 70, quan la superpoblació va provocar una manca tant important de material i personal sanitari que fins a tres nadons prematurs havien de compartir una incubadora. Per solucionar aquest problema, van pensar que es podrien utilitzar les pròpies mares dels nadons com a incubadores. I així va néixer aquest mètode. Els resultats van ser tant bons que avui en dia s’ha convertit en la pràctica habitual de les unitats neonatals d’arreu del món i és un dels pilars fonamentals de les cures centrades en el desenvolupament i la família, que és la metodologia de treball  que pretén aconseguir l’excel·lència, posant al nadó i la seva família com a centre de tota la seva activitat. A Espanya, la unitat neonatal de l’Hospital Joan XXIII, va ser pionera en  l’aplicació del mètode cangur, oferint aquest mètode des del 1994.