Quatre especialistes del Joan XXIII debaten sobre el tabac en el Dia Mundial sense Fum

Avui divendres 31 de maig se celebra el Dia Mundial sense Tabac i l’ICS Camp de Tarragona ha realitzat moltes activitats emmarcades en aquesta celebració. Hem reunit a quatre caps de servei i especialistes de l’Hospital Universitari Joan XXIII, el pneumòleg, Xavier Aguilar; el cardiòleg, Alfredo Bardají; la pediatra, Ester Castellarnau i la psiquiatra, Osane Gómez Tricio que han mantingut un debat relacionat amb les afectacions del tabac en el seu dia a dia, a les consultes, amb els pacients, sobre la llei contra el tabac de 2005 , etc.

El pneumòleg, Xavier Aguilar, explica que “el tabac provoca bronquitis crònica, emfisema pulmonar i càncer de pulmó, entre d’altres”. Aquestes són les malalties més prevalents i amb una relació causa efecte més evident, afirma Aguilar. “Els pacients psiquiàtrics, en general, fumen molt per controlar l’ansietat” reconeix Osane Gómez que afirma que “fumar pot disminuir els efectes d’alguns fàrmacs antipsicòtics com l’olanzapina”.

El tabaquisme és un problema de salut pública que afecta de manera directa la població pediàtrica. “Entre els efectes de l’exposició al fum del tabac en nens fills de pares fumadors – explica la pediatra Ester Castellarnau – hi ha la síndrome de mort sobtada del lactant, malalties de les vies aèries inferiors, malalties de l’oïda mitjana i alguns càncers infantils, entre d’altres. A més, Castellarnau explica que “si la mare durant l’embaràs és fumadora, els efectes afecten tant al fetus com al nadó i pot provocar avortament espontani, placenta prèvia, desprendiment de placenta, augment de la mortalitat neonatal, prematuritat, baix pes, malformacions congènites, alteració del neurodesenvolupament, alteració del creixement, augment de risc de síndrome de mort sobtada del lactant, reducció de la funció pulmonar, malalties de la via aèria i càncers infantils, entre d’altres”. Hem d’afegir que “l’adolescència és l’edat més freqüent d’inici de consum de tabac que, després de l’alcohol, és la droga més consumida pels adolescents i afavoreix el consum associat de drogues il·legals” assegura l’especialista.

El cardiòleg Alfredo Bardají afirma que “el tabac és un dels principals factors de risc de cardiopatia isquèmica: infart de miocardi i angina de pit, i és encara més perjudicial si s’associa a diabetis, hipertensió, colesterol elevat, obesitat i sedentarisme”. Bardají apunta que “la majoria dels infarts en homes i dones, amb edat inferior a 50 anys, són deguts a l’hàbit tabàquic”.

Observem que el tabac és un problema de salut que afecta a la persona des d’un punt de vista global, per tant, deixar de fumar és una recomanació que han de donar tots els especialistes, també des de l’atenció primària. Preguntem als quatre especialistes per què consta tant que la gent deixi de fumar:

Aguilar afirma que “la nicotina crea molta addicció i cal considerar-la com a una droga dura”. A més, “el tractaments anti-tabac tenen uns percentatges d’èxit, al cap de l’any, que no arriben ni a un 25-30% dels casos degudament tractats” apunta el pneumòleg. Castellarnau explica que “els adolescents consideren el tabac com una activitat de socialització; la influència dels iguals i tenir pares i convivents fumadors, la desestructuració familiar i social o el mal rendiment escolar, són factors que influeixen en ells”.

Bardají apunta “als interessos econòmics de la indústria tabàquica” i l’especialista en psiquiatria no té tan clar que “tots els especialistes aconsellin als seus pacients deixar de fumar” i pensa que “encara queda molta feina per fer amb els professionals sanitaris”. Tots coincideixen en que el tabac és una droga, “la que més mata” afirma la psiquiatra.

Heu notat que hagi baixat el consum de tabac, a les vostres consultes?

Osane Gómez explica que “durant els últims anys s’ha iniciat un Programa de Deshabituació Tabàquica en Salut Mental que s’està desenvolupant en 12 hospitals catalans conjuntament amb l’ICO. A l’Hospital Joan XXIII el portem a terme a la Unitat Hospitalària de Desintoxicació coordinada amb el CAS de Tarragona, i els resultats estan sent molt encoratjadors”. L’especialista afegeix que el que més els ha sorprès “és que són molts els pacients que, un cop ingressats, demanen voluntàriament participar-hi, superant les expectatives”.

No obstant, tots coincideixen en què el consum de tabac “ha baixat discretament en adults, però es manté excessivament alt en dones i gent jove”.

Posem sobre la taula la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries davant del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac, modificada parcialment per les lleis 42/2010 i 3/2014, que prohibeix fumar en tots els espais públics tancats i l’ús de cigarretes electròniques en dependències de les administracions públiques, centres sanitaris i educatius, parcs infantils i vehicles de transport públic. El Departament de Salut estima que l’aplicació d’aquesta llei ha contribuït a evitar entre 700 i 800 morts anuals per malalties causades per l’exposició al fum ambiental de tabac. Què recordeu de la seva posada en marxa i què en penseu?

Bardají afirma que “la llei antitabac ha estat una de les majors revolucions en l’àmbit de la salut a nivell europeu. Es calcula que la cardiopatia isquèmica a Europa ha disminuït entre un 10 i un 20%, sobretot a expenses dels no fumadors”.  El cardiòleg creu que “la seva implantació va ser més fàcil del que es pensava, justament per la reivindicació dels no fumadors de no compartir espais públics amb fumadors”. Osane Gómez apunta que “semblava impossible que es pogués dur a terme però fins i tot als fumadors els agrada romandre en espais lliures de fum”. Aguilar també pensa que “va ser una gran notícia i una molt bona iniciativa”. El pneumòleg critica que “tot i que els professionals de la Sanitat vam aplaudir la llei, malauradament, el consum de tabac entre els professionals sanitaris encara és preocupant i dóna molt mala imatge”. “Només cal veure com pels voltants de l’hospital s’hi congreguen grups de treballadors per a fumar amb indumentària sanitària. La imatge pública que oferim és molt criticable i gens exemplar”, afirma Xavier Aguilar.

La pediatra Ester Castellarnau és més crítica amb la llei: “En el cas dels nens, la llei és totalment insuficient ja que només contempla els espais tancats d’ús públic o col·lectiu. No actua front l’exposició dins el domicili ni en altres espais d’àmbit privat”.

Busquem idees, per revolucionàries que puguin semblar, per fer un pas més i baixar el consum de tabac:

Osane Gómez explica que “per disminuir el consum tabàquic cal realitzar un abordatge en dos nivells, adoptar les mesures legislatives consensuades a nivell europeu que s’han mostrat eficaces i facilitar el tractament a les persones que vulguin deixar de fumar”. La psiquiatra també pensa que “han de millorar les campanyes publicitàries de prevenció i s’han de potenciar els hàbits de vida saludable i crear espais lúdic festius lliures de drogues”.

Aguilar té clar que “la llei hauria de ser més estricta i prohibir fumar en tots els espais públics”. El pneumòleg opina que “el preu del tabac i els seus impostos haurien de ser prohibitius, i que les cigarretes electròniques no són una solució per què també estan relacionades amb algunes malalties respiratòries; com les pneumònies lipoidees per aspiració de substàncies olioses dels líquids aromàtics que s’inhalen i es depositen al pulmó, i també provoquen crisi asmàtiques en persones susceptibles”.

Castellarnau i Bardají coincideixen en que “cal invertir en educació des de la primera infància, en especial a l’adolescència i a les dones embarassades”. Bardají apunta que “la llei antitabac s’ha d’aplicar amb més rigor”.

Finalment, algú de vosaltres fuma?

Cap dels quatre no fumen, no obstant, la psiquiatra explica un fet curiós: “Quan vaig començar a treballar en psiquiatria, en ocasions fumàvem un cigarret amb un pacient per a que es tranquil·litzés, especialment a urgències”.