El Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Joan XXIII lidera un estudi a nivell estatal sobre Covid19 publicat a ‘Critical Care Journal’

Foto pre Covid19

L’estudi analitza el major nombre de pacients crítics publicat a Espanya i, sobre un total de 2.022 casos, traça un perfil del pacient ingressat a les UCI durant la primera onada de la pandèmia, i defineix tres fenotips.

 Metges i biotecnòlegs del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona s’han coordinat i han analitzat els resultats de la base de dades del Grup d’Estudi COVID-19 de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC).

L’estudi realitzat, que analitza el major nombre de pacients crítics publicat fins ara, a Espanya, ha permès, sobre un total de 2.022 casos, traçar un perfil del pacient ingressat a les UCI durant la primera onada de la pandèmia, i fins i tot definir tres fenotips.

El perfil més comú trobat pels investigadors, està representat per pacients d’edat mitjana jove, de 64 anys (55-71 anys), principalment home (70%), 3 de cada 10 d’ells presenten factors de risc, sent la hipertensió arterial (46%), obesitat (35%) i diabetis mellitus (20%), els més freqüents. La majoria (76%) van necessitar ventilació mecànica invasiva, amb una estada mitjana a la UCI de 14 dies (8-27) i una mortalitat global del 32%, que arriba al 37% en aquells que van necessitar ventilació mecànica invasiva.

El doctor Alejandro Rodríguez, coordinador nacional del Grup Espanyol de Treball Grip A Greu (GETGAG) / COVID-19 de la SEMICYUC, és qui ha liderat aquest projecte en el qual han participat més de 300 metges intensivistes de tot l’estat. Segons el doctor Rodríguez, “la major aportació d’aquest estudi és que els investigadors participants, a través d’un complex anàlisi d’aprenentatge automàtic (Machine Learning, tipus unsupervised clustering), hem pogut observar que els pacients crítics poden ser agrupats en tres fenotips, els quals es diferencien no només clínicament, sinó també pel seu estat d’inflamació i per l’evolució final”:

  1. El fenotip A (quadre més lleu) es correspon amb pacients menors de 65 anys, amb escassa inflamació i poc desenvolupament de complicacions i una mortalitat del 20%. Aquest quadre va aparèixer en el 27% dels pacients.
  2. El fenotip B (quadre de gravetat mitjana) representa pacients amb un nivell mitjà de gravetat, i inclou a pacients menors de 65 anys, però amb major estat d’inflamació i desenvolupament de xoc, la qual cosa condiciona una mortalitat del 25%.
  3. Finalment, el fenotip C (quadres molt greus), el més freqüent (40%) representa als malalts més greus, amb una mortalitat del 40%. Aquest grup el conformen persones majors a 65 anys, amb antecedents de malaltia hematològica i / o amb un major risc de desenvolupar complicacions greus com el xoc o la insuficiència renal aguda pel seu major estat inflamatori.

“La importància d’aquest estudi rau en el fet que, per obtenir els diferents fenotips, s’han utilitzat un grup de variables que es controlen de forma habitual a l’ingrés a la UCI, sense necessitat de tecnologies complexes, el que ens permet una aplicació generalitzada”, afirmar Alejandro Rodríguez. A més, diferenciar el tipus particular de pacient pot permetre un tractament més personalitzat i, possiblement, una millor evolució “, prossegueix l’especialista. “La gran heterogeneïtat dels pacients afectats per la COVID-19 requereix anàlisis complexes i personalitzats per obtenir resultats fiables i aplicables en la pràctica clínica”. Explica el doctor Rodríguez.

L’estudi, titulat ‘Deploying unsupervised clustering analysis to derivi clinical phenotypes and risk factors associated with mortality risk in 2,022 Critically ill patients with COVID-19 in Spain’, es troba acceptat per a la seva publicació a la prestigiosa revista Critical Care Jo urnal i és possible accedir a el mateix en format de pre-impressió (https://europepmc.org/article/ppr/ppr274803).