Cristina Rey fa una xerrada a l’Escola General Prim de Reus pel Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

“La idea és trencar estereotips de gènere sobre la capacitat intel·lectual, que apareixen aviat i fan que algunes nenes s’autodescartin pel que fa a les disciplines de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.”

Avui divendres, 11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, la infermera i doctora de l’ICS Camp de Tarragona, Cristina Rey, ha fet una xerrada a l’Escola General Prim de Reus per donar a conèixer als alumnes de 6è de primària la rellevància de les dones en la ciència. Cristina Rey lidera una línia d’investigació sobre tecnologies de la informació i comunicació en Atenció Primària amb un estudi que treballa en la formació en primers auxilis per a familiars de pacients amb risc de patir una aturada cardíaca, i també en la creació d’una xarxa social de persones amb aquesta formació. Aquest projecte pretén disminuir el nombre de persones que quan pateixen una aturada cardíaca no tenen cap persona propera que pugui iniciar les maniobres de reanimació, que són tan importants per assegurar la cadena de supervivència d’aquests pacients.

Des d’aquest punt de vista, és un projecte molt ambiciós per què realment pot incidir molt en la salut de les persones. Cristina en quin punt està l’estudi?

Actualment, estem molt contents per totes les tasques que hem assolit i les fites que hem aconseguit en aquest sentit. Vam iniciar-nos el 2016 creant una app per connectar una xarxa de persones voluntàries per donar resposta a possibles víctimes de mort sobtada. També vam fer cursos de formació a la població i vam realitzar algunes simulacions a la ciutat de Reus. Posteriorment, vam estendre el projecte a l’àmbit rural de les comarques del Baix Camp i Priorat. Just quan va “esclatar” la pandèmia estàvem fent formacions presencials en reanimació cardiopulmonar i ús del desfibril·lador extern automatitzat (DEA) a aquestes poblacions. Amb les restriccions de contacte social per la pandèmia, vam optar per adaptar la formació presencial a una modalitat virtual, que en l’actualitat està formant a més de 550 persones, amb molt d’èxit i bones crítiques. Just ara demanem subvenció al Departament de Salut per validar aquesta formació i per continuar amb la nostra proposta de crear una xarxa de voluntaris que puguin actuar en cas d’una aturada cardiorespiratòria, que serien avisats a través d’una app anomenada “Fast Responder”, que ha estat posada en marxa recentment pel Departament de Salut.

L’especialista del SEM, Youcef Azeli, comentava un dia que al nord d’Europa hi ha molta més cultura formativa en aquests aspectes que aquí, us costa trobar voluntaris?

La meva experiència és que a la gent li fa “por” però la majoria tenen molt d’interès a aprendre. Suposo que el desconeixement genera dubtes. Actualment, hi ha poblacions que tenen un gran percentatge dels seus residents formats amb els nostres cursos, i segur que n’hi ha més. És cert que al nostre territori no hi ha polítiques que ho recolzin i potser això també dificulta, en alguna manera, el fet de poder aconseguir més voluntaris.

Avui has fet una xerrada a joves d’una escola, quins consells els hi has donat?

És el segon any que participo en les Xerrades #100tífiques i estic molt satisfeta que m’hagin elegit i poder contribuir-hi. Amb motiu del Dia Internacional de les Dones i les nenes a la ciència, des de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, celebren aquest esdeveniment arreu de Catalunya, on a la mateixa hora, el mateix dia, dones dedicades a la ciència expliquen a joves que la ciència també pot ser “cosa” de dones. La idea és trencar estereotips de gènere sobre la capacitat intel·lectual, que apareixen aviat i fan que algunes nenes s’autodescartin pel que fa a les disciplines de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Aquesta limitació que s’accentuarà amb l’edat per temes de conciliació i mercat laboral. El que es pretén, és motivar les nenes, especialment, i els nens pels estudis de ciències i enginyeries.

I tu, quan vas tenir clar a què volies dedicar-te?

Recordo quan era petita que sovint jugava amb el microscopi a casa i volia fer experiments, vaig passar moltes estones creant pocions. Sempre m’ha agradat la recerca i he estat força curiosa. Després vaig estudiar infermeria, i d’ençà que treballo a l’ICS, fa més de 15 anys he pogut aprendre a fer recerca de la mà de molts investigadors amb força trajectòria. Al principi col·laborava en alguns projectes i a poc a poc vaig anar interessant-me més, formant-me. Finalment, vaig tenir l’oportunitat de defensar la meva tesi doctoral i ser investigadora principal d’un projecte finançat en una convocatòria pública, com la del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut del Departament de Salut.

Per tant, ja et volies dedicar a una ciència humana… anem a pams, la considerada mare de la infermeria moderna, Florence Nightingale, descriu la infermeria com un art. Què en penses?

Florence Nightingale va considerar la infermeria com una ciència i un art el 1859, entenent que les infermeres en la nostra pràctica hem d’incorporar la imaginació, la ment i l’ànima, als nostres cuidatges. Les infermeres també som una mica artistes, creem moltes coses, sens dubte som els referents en l’art del cuidatge. Personalment, crec que primer som científiques i aprofitem els nostres recursos artístics per millorar els nostres cuidatges.

És la infermeria una ciència doncs? Per què?

No en tinc cap dubte, la infermeria és una ciència. De fet, està reconeguda com a tal des de mitjans del segle passat, i posseeix un cos teòric conceptual propi, que sustenta els seus principis i objectius, i que es troba en constant renovació a través de la recerca científica. A més posseeix un mètode científic propi d’actuació, com el procés d’atenció d’infermeria.

Quan i per què decideixes fer un pas més i endinsar-te en la recerca?

Des dels inicis d’incorporar-me a l’ICS em vaig adonar que hi havia molts professionals que feien cerques, investigacions, i que la institució ho promovia. Recordo les sessions de 14 a 15 h on entre totes les infermeres proposàvem estudis i dúiem a terme algunes col·laboracions amb altres investigadors. A través dels cursos de formació que s’oferien, a poc a poc vaig col·laborar amb més investigadors, i en veure que m’interessava finalment em van suggerir realitzar la tesi doctoral.

Com va ser el procés de doctorar-te? Gens fàcil suposo…

El procés va ser força llarg, és quelcom habitual quan es compagina amb activitat laboral i conciliació familiar. Vaig iniciar el treball de camp el 2007, amb un equip liderat per Empar Valdivieso (DEP) i que amb moltes altres infermeres vam dur a terme un projecte finançat per l’Instituto Carlos III (FIS). El treball de camp va durar fins al 2011. No vaig poder acabar totes les intervencions per la maternitat, però posteriorment m’hi vaig reincorporar i continuar amb el projecte, publicant articles, difonent els resultats i, finalment, el gener del 2016 vaig poder defensar la tesi doctoral.

Tot això amb parella i dos fills…

Sí, tot això amb parella, obligacions de mare i sobretot no oblidant que a la vida també hi ha altres coses.

Ens consta que t’agrada molt practicar esport, t’ha ajudat per mantenir una disciplina de treball?

M’encanta fer esport i per a mi és gairebé tan necessari com menjar. Sempre he cregut en la dita “Mens sana in corpore sano”. Fer esport m’ajuda en l’organització del temps, en la concentració, en moltes coses.

Quin és el teu pròxim objectiu en l’àmbit professional?

Ara des de la Unitat de Formació, Docència i Suport a la Recerca tenim moltes fites. M’agrada molt poder ajudar a altres persones a dur a terme els seus projectes d’investigació o bé s’interessin per fer-ne. Pel que fa a la recerca, just acabem d’enviar diverses propostes de projectes d’investigació a la nova convocatòria del Pla Estratègic de Recerca en Salut del Departament de Salut. Encreuarem els dits i desitjarem que ens donin subvenció per a dur-les a terme.

Enhorabona per la teva passió, per ser com ets.