Cinc anys de la creació de la Unitat de Diabetis Infantojuvenil de l’Hospital Joan XXIII

El finançament del monitoratge continu de glucosa (MCG) per a menors de 18 anys, l’any 2018, va ser un canvi radical que aporta grans beneficis.

Aquest mes de juny fa cinc anys que l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona va crear la Unitat de Diabetis Infantojuvenil. Aquesta Unitat, liderada pel Servei de Pediatria, compta amb dues endocrines pediàtriques, les doctores María Hernández i Pilar Terrades; una educadora pediàtrica, Cristina Fernández, i una nutricionista, Marta Zaragoza.

La Unitat de Diabetis Infantojuvenil va iniciar el seu funcionament l’any 2017. Abans, els infants amb diabetis de la zona de Tarragona feien el seguiment al Servei d’Endocrinologia d’Adults de Hospital Joan XXIII. Quan un infant amb diabetis arribava a Urgències era atès al Servei d’Urgències de Pediatria; posteriorment, ingressava a la planta de Pediatria, des d’on passava a controlar-se pel servei d’Endocrinologia. En casos d’infants amb control difícil de la malaltia o candidats a beneficiar-se de portar bomba d’insulina, es derivaven a centres de referència pediàtrics.

El mes de juny de 2017, Pediatria assumeix la primera consulta. La transició es va fer de manera progressiva: es van derivar, primer, tots els nens i nenes menors de 12 anys, i aquells de 12 a 15 anys a qui feia menys d’un any que se’ls havia  diagnosticat la malaltia. El mes d’abril de 2018, dins del programa de col·laboració i intercanvi de professionals entre el Pius Hospital de Valls i l’Hospital Universitari Joan XXIII, es va decidir unificar les dues unitats de diabetis infantil i incorporar a l’Equip la doctora Pilar Terradas.

En referència al tractament, a l’inici de la Unitat (2017) hi havia pocs infants portadors de sensors de monitoratge continu de glicèmia, i només un nen portador de bomba d’infusió. En tots els casos eren les famílies qui finançaven els tractaments privats. A més, els infants amb diabetis es feien controls de glucosa capil·lar (4 – 8 cops al dia) i portaven tractament amb insulina subcutània abans de les ingestes i una insulina d’acció llarga, que es posaven habitualment un cop al dia. La majoria d’aquests infants tenien una dieta en què acostumaven a menjar sempre el mateix i amb poca flexibilitat.

El finançament del monitoratge continu de glucosa (MCG), l’any 2018, per a menors de 18 anys va ser un canvi radical per als infants i va aportar grans beneficis, com ara:

  • Millor qualitat de vida (ja que no cal que es punxin el dit pràcticament mai per fer el control de la glucosa).
  • El sensor prediu com estarà el nivell de glucosa al cap de 30 minuts; per tant, els pacients es poden anticipar.
  • Com que els controls són molt fàcils de mirar, els pacients són més proactius en el maneig de la malaltia.
  • Hi ha alarmes d’alerta, si el control no va bé.
  • Els pares poden veure com està el control del fill/a a través d’una app.
  • En conjunt, millora el control metabòlic.

Actualment, el sensor es posa immediatament, en el primer control a Consultes Externes que es fa després de l’ingrés. Pràcticament el 100% dels infants de les consultes porten sensor.

Quant a la tecnologia amb la bomba d’infusió subcutània contínua d’insulina (coneguda habitualment com a bomba d’insulina) s’ha anat avançant progressivament i s’ha anat posant a més nens i nenes. A Catalunya i a l’Estat espanyol ha costat més l’entrada i consolidació d’aquesta tecnologia. En els centres de referència de diabetis infantil de fora de Catalunya i de l’Estat espanyol es considera un bon percentatge un ús de les bombes d’infusió d’insulina del voltant d’un 70 %. A dia d’avui, un 30% dels pacients a Tarragona són portadors de bomba d’insulina amb la tecnologia integrada més avançada que hi ha.

A més de l’avenç en tecnologia, l’Hospital Joan XXIII ha creat un programa d’educació en diabetis ben estructurat, que comença des de l’ingrés del pacient fins al seu posterior seguiment a les consultes. A més, es fomenten tallers de cuina per a infants, de nutrició; sessions amb adolescents, amb famílies, a escoles, a guarderies, etc. També es fa formació als professionals de pediatria d’atenció primària i d’atenció hospitalària.