És una nova troballa científica del grup de recerca DIBIOMEC (format per investigadors i investigadores de l’IISPV i del Servei d’Urologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona) que podria obrir noves vies per a tractaments més efectius i personalitzats per a aquest tipus de pacients.
El càncer de pròstata (PCa, per les seves sigles en anglès) és el de més incidència entre la població masculina d’Espanya (amb més de 30.000 casos nous diagnosticats cada any). És la segona causa de mort per càncer a la majoria dels països occidentals. Encara que se sol desenvolupar lentament i als seus estadis inicials afecta només la pròstata (causant un dany mínim), si s’estén a altres parts de l’organisme, com els ossos i els ganglis limfàtics, pot arribar a ser mortal. De fet, el nombre de casos greus és significatiu. Per això, és clau diagnosticar-lo precoçment, per encertar en l’elecció del tractament i evitar així que empitjori.
El Grup de Recerca DIBIOMEC (Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars) de l’IISPV i compost per professionals del Servei d’Urologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, ja havia descobert prèviament que el teixit adipós (també anomenat greix) periprostàtic, que envolta els tumors de pròstata, afavoreix el creixement d’aquests proporcionant-los greixos per poder desenvolupar-se i proliferar. Recentment, aquests investigadors han fet una altra troballa que podria representar un nou punt d’inflexió en l’abordatge de la malaltia: han identificat que aquest teixit secreta vesícules el contingut de les quals provoca modificacions als gens de les cèl·lules del tumor. Això contribueix a que aquest proliferi i desencadeni un procés inflamatori, potenciant la seva agtresivitat. Concretament, les molècules responsables d’aquest canvi genètic al tumor -segons es desprèn de l’estudi- són les conegudes com a microARN, ubicades dins d’aquestes vesícules secretades pel greix que l’envolta. Aquest descobriment ofereix noves estratègies per al desenvolupament de tractaments innovadors i personalitzats.
Microambient tumoral: una altra troballa important
El microambient tumoral és l’ambient cel·lular on conviu el tumor. Inclou els vasos sanguinis del voltant, el greix, les cèl·lules immunitàries, fibroblasts, altres cèl·lules, molècules de senyalització i la matriu extracel·lular. Aquest estudi subratlla, a més a més, la necessitat de considerar el microambient tumoral a l’hora de dissenyar noves estratègies terapèutiques ja que, en paraules de la Dra. Matilde Rodríguez Chacón, responsable del Grup DIBIOMEC, “el seu paper és clau: està potenciant l’agressivitat dels tumors, i no només en el càncer de pròstata, sinó en el cas d’altres càncers com el de mama o el d’estómac, de pàncrees… Ara s’ha vist que el greix que envolta els diferents tumors té un paper molt substancial i no s’hauria d’obviar”.
Referència bibliogràfica: Sánchez-Martin, S., Altuna-Coy, A., Arreaza-Gil, V. et al. Tumoral periprostatic adipose tissue exovesicles-derived miR-20a-5p regulates prostate cancer cell proliferation and inflammation through the RORA gene. J Transl Med 22, 661 (2024).
Llegiu l’article a Journal of Translational Medicine
Les investigadores del Grup de Recerca DIBIOMEC:
Silvia Sánchez Martín (estudiant predoctoral)
Dra. Matilde Rodríguez Chacón (responsable del grup)
Dra. Verónica Arreaza Gil (investigadora postdoctoral)
El teixit adipós periprostàtic (PPAT) està involucrat en l’agressivitat del càncer de pròstata (PCa, per les sigles en anglès). Les vesícules secretades per aquest teixit contenen microARNs, que regulen l’expressió de gens en el mateix tumor. Una de les dianes, el gen RORA, té un paper clau en la proliferació de cèl·lules de càncer de pròstata i la inflamació del tumor. Aquestes troballes apunten al microambient tumoral i, en particular al PPAT, com a eina útil per al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques.
