Professionals de la unitat d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR-Tarragona) de l’ICS i de l’Ajuntament de Tarragona han posat en marxa el projecte d’activitat grupal amb pares “Grup de Pares: per una paternitat responsable”. La llevadora, Cristina Rebollo, i el psicopedagog de l’ajuntament, Joan Torralba, lideren un projecte per promoure l’augment de la implicació dels pares en la criança i cura dels seus fills, des d’una perspectiva de gènere.
La paternitat està immersa en un procés de canvi social i cultural, on la figura paterna està augmentat la seva implicació, responsabilitat i coparticipació, sent encara necessària més estimulació i més reflexió sobre els rols i els estereotips masculins tradicionals.
L’objectiu del projecte és que els pares incorporin la cura dels fills, des del mateix moment de l’embaràs, com un aspecte més de la seva pròpia identitat masculina i no com un fet puntual. Molts homes estan en procés de transformació experimentant la paternitat des d’un altre posicionament, amb més presència i responsabilitat. La coordinadora de l’ASSIR a Tarragona, Gemma March, reconeix que per aconseguir això “cal fer una diferenciació entre sexe, la condició biològica, i gènere, la construcció social dels rols de les persones de diferent sexe”.
Aquest projecte treballa amb els pares a través d’una metodologia grupal, incidint en la seva responsabilitat. Es posen en pràctica tallers per treballar la vinculació en la criança dels fills, qüestionant els rols assignats històricament, des d’una perspectiva determinada que els afecta en l’exercici de la seva paternitat. La metodologia està orientada des de la vessant psicosocial i basada en dinàmiques participatives. El grup realitza entre quatre a sis sessions on es parla de la perspectiva de gènere i la construcció del rol masculí, les emocions en la paternitat, la sexualitat, la corresponsabilitat i la conciliació familiar.
Gemma March explica que “paternitat conscient i responsable és aquella que té una participació activa del pare en la cura i criança diària dels fills, que corresponsabilitza als pares en les tasques domèstiques, en la que els pares tenen una relació de proximitat i disponibilitat emocional, de comunicació assertiva, de criança respectuosa, de paternitat com a projecte compartit”. La llevadora reconeix que els professionals de les unitats també requereixen formació per potenciar l’atenció als homes en unitats, tradicionalment, organitzades per atendre a les dones.
