La Gerència Territorial de l’ICS Camp de Tarragona va celebrar, ahir dimarts 12 de març, l’acte d’homenatge “amICS per sempre” als treballadors de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i de la xarxa d’atenció primària, que es van jubilar durant el 2018 -un total de 108-, i als 57 professionals que han commemorat durant l’any passat els 25 anys de pertinença a la institució. L’esdeveniment va tenir lloc a l’auditori de la Diputació de Tarragona. Van presidir la celebració el gerent de l’Institut Català de la Salut, Josep Maria Argimon, el gerent territorial de l’ICS al Camp de Tarragona, Rafael Gracia, el director de l’Hospital Universitari Joan XXIII, Albert Pons, el director d’atenció primària del Camp de Tarragona, Daniel Ferrer-Vidal, acompanyats per la resta de directius de la institució. Tant les persones jubilades com els professionals que celebraven 25 anys a la institució van rebre uns obsequis i insígnies de l’ICS. A més, al final, es va donar veu a alguns dels homenatjats per dirigir-se als seus companys.
L’acte de reconeixement va comptar amb la participació dels artistes de la Sala Trono, Rai Borrell i Roger Julià, que van conduir tot l’esdeveniment i van fer participar a molts dels assistents a l’acte. Els assistents, al arribar, van haver d’omplir unes receptes preparades per l’organització de l’acte, amb una frase que recordes qualsevol dels moments viscuts a l’ICS durant els anys de treball a la institució. Aquestes receptes, després, van servir de nexe durant el nus de l’espectacle.
La Sala Trono neix a finals de 2002 a partir d’una proposta que Nei Torrell, president de l’Associació cultural Anima’t, li fa al Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas. El 7 de febrer de 2003 la Sala Trono inicia la seva programació amb l’obra “Petits suïcidis” i des de llavors no ha parat d’oferir teatre de petit format. Ja han passat per la Sala Trono unes 64 companyies diferents i la programació augmenta cada any. La filosofia de la és oferir al públic de Tarragona un tipus de teatre que no arribava a la ciutat, petit format, intimista, nuu de grans escenografies, un teatre on el públic pugui sentir respirar a l’actor. Comèdia o drama, companyies joves o consagrades, costumbrisme o teatre experimental.
