Aquesta consulta té dues especialistes en neurologia i una especialista en neurofisiologia.
Demà dimarts, 14 de febrer, és el Dia Mundial de l’Epilèpsia. L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona té una consulta monogràfica amb dues especialistes en neurologia i una especialista en neurofisiologia que atenen pacients amb epilèpsia i, a més, treballen de forma coordinada amb l’UCI i Urgències.
L’especialista del Servei de Neurologia de l’Hospital Joan XXIII, Lídia Lara, explica que la principal diferència entre una convulsió i l’epilèpsia és que “la primera és un episodi amb una alteració breu i temporal de l’activitat elèctrica cerebral, mentre que l’epilèpsia és una malaltia que es caracteritza per presentar una predisposició duradora per presentar crisis comicials recurrents (convulsions) i que freqüentment s’associa a conseqüències cognitives, psicològiques, neurobiològiques i socials”. Aproximadament entre el 5 % i el 10 % de la població experimentarà una crisi al llarg de la seva vida, i fins a un 20 % tindrà crisis repetides. La incidència és més alta en gent gran i en infants.
Les crisis epilèptiques es poden presentar com a desconnexions del medi, convulsions, rigidesa i moviments involuntaris en algun membre o alteracions sensitives. No se’n coneix la causa del 70 %, però l’etiologia de les crisis és molt variada: ictus, demències, lesions cerebrals produïdes per traumatismes, malformacions cerebrals, dany cerebral per una infecció com meningitis, predisposició genètica, dany cerebral prenatal i perinatal o tumors cerebrals. Les convulsions es poden desencadenar per múltiples causes en una persona predisposada a patir-les. Les més freqüents són: la privació de son, el consum d’alcohol i drogues, infeccions, el cicle menstrual, les pujades o baixades extremes de sucre i, en alguns casos, els llums estroboscòpics.
És molt important l’actitud que hem de tenir quan una persona pateix un atac epilèptic. La també neuròloga de l’Hospital Joan XXIII, Ángela Monterde, explica que “s’ha d’intentar mantenir la calma i evitar aglomeracions innecessàries”. A més, “hem d’intentar que la persona no es lesioni amb objectes perillosos del voltant i cal col•locar-li alguna cosa tova al cap”. “Si és possible —afirma la doctora— s’ha d’afluixar la roba del voltant del coll, (corbates, camisa, etc.), retirar les ulleres i col•locar el pacient de costat (posició lateral de seguretat), amb el cap més baix que la resta del cos per facilitar-li la respiració i per evitar que es produeixi l’aspiració respiratòria d’un possible vòmit”.
Al contrari del que molta gent pensa, no s’ha de tractar d’immobilitzar la persona per la força durant la crisi, no se li ha d’obrir la boca ni introduir-hi cap objecte. Tampoc és necessària la respiració boca a boca. No s’han d’administrar medicaments per boca durant la crisi, llevat que aquesta es perllongui o per indicació d’un professional mèdic, en situacions concretes. Finalment, no s’ha d’oferir aigua ni aliments fins que sigui segur que el pacient es troba completament despert i alerta.
