La infecció osteoarticular inclou un ampli camp de patologia, des d’infeccions típicament adquirides a la comunitat com a espondilodiscitis infeccioses i artritis sobre articulació nativa, fins a la infecció postquirúrgica associada a material ortopèdic. La infecció osteoarticular també inclou l’osteomielitis en pacients amb peu diabètic, la infecció de fractures o la infecció després d’una instrumentació vertebral.

Tot i la millora de les tècniques quirúrgiques i les mesures de control i prevenció de la infecció, amb l’augment del nombre de pròtesis de genoll i de maluc així com del tractament de fractures amb material d’osteosíntesi, la infecció osteoarticular continua sent un problema creixent i molt important. El diagnòstic i el tractament d’aquestes infeccions són processos complexos, que requereixen ingressos perllongats i suposen un problema sociosanitari molt important, amb repercussió en la vida personal, familiar i laboral dels pacients.

Aquestes infeccions no tenen un abordatge senzill. Moltes associen la problemàtica derivada de la formació de biopel·lícules bacterianes, que disminueixen l’eficàcia dels tractaments antibiòtics i dificulten enormement la curació dels pacients. El maneig d’aquestes infeccions és necessàriament multidisciplinari i s’ha d’organitzar en Unitats de Patologia Sèptica i Reconstrucció Òssia de l’Aparell Locomotor ocupades, entre especialistes diversos, treballant de forma coordinada en el tractament quirúrgic dels pacients que presenten una infecció osteoarticular resistent al tractament mèdic o quirúrgic previ, i alguns processos deguts a la seva complexitat des del seu inici.

El diagnòstic d’aquests quadres clínics, el seu maneig mèdic i quirúrgic, i el seguiment durant el tractament l’han de fer metges amb experiència i amb formació continuada específica en patologia sèptica osteoarticular.