El Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha arribat a les 200 ecografies endobronquials. L’any 2021 va introduir l’ecografia endobronquial (EBUS) amb l’objectiu d’atendre els pacients de tota la província de Tarragona. Aquest volum de casos, en aquests dos anys, ha permès analitzar les dades i concloure que la introducció de la prova ha suposat una millora del temps de resposta amb nivells d’eficiència equiparables als dels centres de l’àrea metropolitana de Barcelona, sense que els pacients s’hagin hagut de desplaçar fora de la seva àrea de residència. La prova és fruit d’un treball conjunt dels serveis de Pneumologia de l’Hospital Joan XXIII i de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa amb el Servei d’Anatomia Patològica del Joan XXIII.

L’ecografia endobronquial ha revolucionat el diagnòstic i l’estadificació del càncer de pulmó. Es tracta d’una tècnica mínimament invasiva que permet obtenir simultàniament el diagnòstic i l’estadificació del càncer de pulmó mitjançant la punció d’adenopaties i masses tumorals del mediastí dirigida per ecografia. L’anàlisi molecular és factible en un 70-90% de les mostres obtingudes per EBUS, sovint citològiques, i a més es poden obtenir mostres de teixit per aconseguir diagnòstics anatomopatològics més acurats.

L’Hospital Joan XXIII va presentar, a la reunió dels membres de l’Àrea de Càncer de Pulmó de la Societat Espanyola de Pneumologia (Tarragona, novembre 2022), una revisió retrospectiva dels 100 primers EBUS duts a terme pel Servei de Pneumologia. Els procediments es van fer en el període comprès entre l’octubre de 2021 i l’agost de 2022. La majoria dels pacients, un 43%, provenien de la Unitat de Diagnòstic Ràpid de Pneumologia de l’Hospital Joan XXIII; el 26%, de l’Hospital Santa Tecla; el 23%, de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i el 8%, del Pius Hospital de Valls.

L’edat mitjana dels pacients va ser de 65 anys i la majoria van ser homes (87,6%). El tipus histològic més comú va ser l’adenocarcinoma de pulmó (54,3%), seguit del carcinoma escamós (31%). També es va obtenir el diagnòstic d’afectació d’adenopaties per neoplàsies extratoràciques en tres pacients: dos amb carcinoma de mama i un amb adenocarcinoma de recte. Totes les complicacions del procediment van ser lleus i sols en un cas el pacient va necessitar una estada d’observació mèdica de 24 hores. Per tant, “es pot concloure que l’EBUS, en general, és un procediment ben tolerat i segur”, explica la pneumòloga de l’Hospital Joan XXIII, Vanesa López.

Càncer de pulmó

El càncer de pulmó constitueix la segona causa més freqüent de càncer a nivell mundial amb 2,2 milions de casos nous a l’any. A més, continua sent la primera causa de mort per càncer al món, amb 1,8 milions de morts a l’any. El 85% de les neoplàsies pulmonars corresponen al carcinoma pulmonar no microcític (CPNM). És la primera causa de mortalitat per càncer en homes i la tercera, després del de còlon i mama, en dones.

A Espanya, anualment, es diagnostiques uns 20.000 casos, cosa que representa el 18,4% dels tumors entre els homes (18.000 casos) i el 3,2% entre les dones (2.000 casos). Tot i la dificultat per trobar estadístiques consistents, la supervivència global ha anat augmentat. Aquesta millora s’ha produït pels avenços en les estratègies en el diagnòstic, principalment l’ecografia endobronquial, i en les noves opcions de tractament oncològic (quimioteràpies personalitzades, teràpies dirigides contra dianes moleculars, etc.)