El centre monitoritza més de 2.000 pacients connectats a dispositius CPAP per tractar apnees greus
Els trastorns respiratoris del son s’han convertit en una de les principals causes de consulta al Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII. Actualment, prop del 45 % de les visites derivades des de l’Atenció Primària estan relacionades amb aquesta patologia, una xifra que reflecteix la magnitud creixent d’aquest problema de salut pública.
La Unitat del Son està especialitzada en l’abordatge de patologies com els roncs persistents i l’apnea obstructiva del son, que provoca pauses repetides en la respiració durant la nit i que pot tenir conseqüències importants sobre la salut cardiovascular.
“La patologia respiratòria del son és avui un dels grans reptes de salut pública. No és només una qüestió de roncs: les apnees generen un estrès cardiovascular sostingut que pot agreujar hipertensions i malalties cardíaques”, explica Salvador Perelló, cap del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII.
L’augment del sobrepès i de l’obesitat ha fet créixer tant la prevalença com la gravetat dels casos. El perfil més habitual és el d’un home d’entre 40 i 70 anys, sovint amb excés de pes. En les dones, la incidència augmenta a partir de la menopausa, coincidint amb els canvis hormonals.
Actualment hi ha 2.000 pacients de l’Hospital Joan XXIII que utilitzen dispositius de pressió positiva contínua (CPAP) al domicili, el tractament d’elecció en els casos moderats o greus.
La majoria de diagnòstics es fan mitjançant poligrafia respiratòria domiciliària, una tècnica validada que permet agilitzar el procés i reduir desplaçaments innecessaris. En funció de la gravetat, el tractament pot incloure mesures higienicodietètiques —com la regulació d’horaris, la reducció d’alcohol i tabac, i la pèrdua de pes— o l’ús de la CPAP, un dispositiu que manté oberta la via aèria durant el son i evita el col·lapse respiratori.
En casos més lleus o concrets es poden indicar altres alternatives, com dispositius d’avançament mandibular o, en situacions molt seleccionades —especialment en pediatria—, tractament quirúrgic.
Seguiment telemàtic per millorar l’adherència
Des de fa dos anys i mig, totes les CPAP estan connectades a un sistema de monitoratge telemàtic que permet comprovar l’ús real del dispositiu i detectar incidències. Cada mes es revisen les dades i es contacta amb els pacients que presenten dificultats d’adaptació, fet que ajuda a millorar l’eficàcia del tractament i a evitar visites presencials innecessàries.
“Aquest model de monitoratge ens permet prioritzar els pacients que realment ho necessiten i oferir una atenció més personalitzada”, assenyala Perelló.
La Unitat del Son treballa de manera coordinada amb altres serveis hospitalaris, especialment Otorrinolaringologia, Neurologia, Cardiologia i Endocrinologia, i disposa de consulta monogràfica tres dies a la setmana, a més de consulta específica d’infermeria per al diagnòstic, l’adaptació als tractaments i el seguiment de casos complexos.
