- Professionals de la salut, periodistes i activistes reflexionen sobre el poder del llenguatge en la construcció de la mirada col·lectiva sobre la salut mental
La manera com ens expressem, com fem referència a determinats col·lectius o com expliquem realitats complexes com la salut mental influeix directament en la percepció social que en tenim. En aquest context, un grup de professionals i activistes de diferents àmbits es van trobar dimecres 29 a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus (URV) per reflexionar i dialogar sobre com abordem la comunicació i el llenguatge sobre salut mental en diferents àmbits.
La taula rodona “Com parlem de la salut mental? Abordatge comunicatiu i llenguatge en salut mental” va comptar amb les intervencions de Mireia Garcia-Villarrubia Muñoz, metgessa de família del CAP Sant Pere i referent de salut comunitària; i Enric Aragonès Benaiges, metge de família al CAP Constantí (ICS), investigador i director del grup de recerca en salut mental i atenció primària de l’IDIAP Jordi Gol, i membre del Consell Assessor de Salut Mental del Departament de Salut. També van prendre part Ariadna Rogero Arrufat, responsable de Mitjans i Activisme d’Obertament; Carina Miras, activista en salut mental; Laura Recha, directora d’Aspercamp i familiar d’una persona amb Trastorn de l’Espectre Autista; i Esteve Giralt Torras, corresponsal de RAC1 i La Vanguardia a Tarragona, i president del Col·legi de Periodistes de Catalunya a la demarcació.
L’objectiu va ser posar en comú experiències i punts de vista per identificar els avenços en la comunicació sobre salut mental i, alhora, assenyalar els reptes que encara queden per afrontar per construir un discurs més just, empàtic i transformador.
En l’àmbit de la salut, i concretament a les consultes d’atenció primària, l’especialista de família Mireia Garcia-Villarrubia, va convidar a fugir d’actituds paternalistes a la consulta “pensant que nosaltres tenim la solució als seus problemes i a deixar que els pacients ens expliquin el seu relat”. “Hem d’escoltar més i donar paraules”, va reblar.
També es va posar sobre la taula la problemàtica del temps, de la immediatesa, dels resultats, del poc temps per dedicar a les persones, que es reflecteix a les consultes d’atenció primària, però també als mitjans de comunicació, reconeixia Esteve Giralt: “El context social i mediàtic està als antípodes d’un tractament de qualsevol tema pausat i amb profunditat, i la salut mental és un tema molt complex i desconegut que requereix que es parli des de molts punts de vista, amb moltes fonts, i profundament”.
El periodista de La Vanguàrdia i RAC1 va explicar que a principis de segle, “el codi deontològic deia que no s’havia de parlar del suïcidi, fins i tot, a la facultat de periodisme defensaven aquesta postura”. “Actualment, hi ha una presa de consciència i des del Col·legi de Periodistes estem revisant el codi deontològic sobre l’abordatge del suïcidi”, va afirmar.
Enric Aragonès va coincidir en el fet que “hi ha més consciència de les limitacions” en les persones, però els metges de família “ens trobem entre dues aigües”. Per un costat, “cada cop més viem persones que pateixen per diferents motius, però davant d’aquest patiment tenim la temptació de posar un nom, una etiqueta, un diagnòstic”. Segons Aragonès, “hi ha més consciència, però cada vegada s’etiqueta més, també des del sistema sanitari, i els metges estem al mig intentant trobar l’equilibri”, va reconèixer. Aquest fet, “a vegades té un efecte contraproduent, es dona un diagnòstic i un tractament a la persona que pateix, i es desenfoca el context que l’envolta: família, feina, amics, etc.”, va afirmar.
Per la seva part, Ariadna Rogero va parlar d’un canvi de paradigma i va afirmar que “reconèixer que un està malament és reconèixer les vulnerabilitats, no la debilitat”. També va donar una pinzellada d’algunes reaccions que la societat té davant persones amb problemes de salut mental com l’estigmatització o la banalització d’aquests problemes.
Per la seva part, l’associació Obertament va presentar la guia ‘Trencant l’estigma en Salut Mental’. La raó de ser d’aquesta associació és lluitar contra l’estigma i la discriminació que les persones que conviuen amb un problema de salut mental encara pateixen a les diferents esferes de la seva vida, tot fent que, a través de l’activisme i els seus testimonis en primera persona, esdevinguin protagonistes del canvi.
