Uns 90 inscrits han participat, avui dijous 16 de maig, a la II Jornada d’Ortogeriatria del Tarragonès organitzada per l’ICS Camp de Tarragona i Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS). La jornada anava dirigida a professionals de geriatria, medicina interna, reumatologia, endocrinologia, traumatologia i atenció primària. També a professionals d’infermeria, terapeutes i tècnics de grau mitjà. El principal objectiu de la jornada era realitzar un abordatge teòric i pràctic de la prevenció i el tractament de les fractures per fragilitat.
A Catalunya la fractura de maluc és la que té la prevalença més alta. El fet d’haver patit una fractura osteoporòtica multiplica entre 2 i 4 vegades el risc subsegüent de presentar-ne de noves, i la majoria de fractures es presentaran en els dos anys posteriors a la primera fractura. La fractura de maluc segueix sent un dels problemes de salut més importants en la gent gran. Aquest procés, a més de tenir associada una elevada mortalitat, pot ocasionar un important deteriorament de la qualitat de vida, generar discapacitats i dependències i una elevada utilització de recursos sanitaris. La taxa anual de fractura de fèmur és de 5,93 per cada 1.000 habitants d’edat igual o superior a 65 anys, més freqüent en les dones de 85 a 89 anys. La mortalitat hospitalària és del 5% i l’anual del 24%.
Existeixen diferents situacions que faciliten que traumatismes de baixa energia fracturin ossos que en condicions normals no es trencarien. D’aquestes situacions, la més important i que més s’accentua amb l’edat, és l’osteoporosi. L’osteoporosi és un trastorn esquelètic, caracteritzat per una disminució en la resistència òssia, que predisposa a la persona que la pateix a un risc augmentat de fractura. Aquesta disminució de la resistència es veu afectada no només per canvis quantitatius en l’estructura de l’os (baixa densitat mineral òssia) sinó també qualitatius (modificacions morfològiques en la microarquitectura i en el remodelat ossi).
En els darrers 30 anys la incidència d’aquest tipus de fractura s’ha incrementat de forma exponencial. Segons l’Organització Mundial de la Salut l’any 1990 es van produir 1,7 milions de fractures de fèmur al món, mentre que la previsió per a l’any 2050 estaria en 6 milions de fractures. El fet d’haver patit prèviament una fractura osteoporòtica incrementa entre 2 i 4 vegades el risc de presentar-ne de noves. El 33% dels pacients amb fractura de maluc ja havien tingut una fractura prèvia.
Segons el Departament de Salut, en l’informe sobre la supervivència i despesa associada a la fractura de fèmur en les persones grans a Catalunya; entre el 50% i el 80% dels pacients que reben l’alta després d’una fractura osteoporòtica no reben cap mena de recomanació que els ajudi a prevenir l’aparició d’una nova fractura, i la proporció de persones que reben tractament és inferior al 35%. Es recomana realitzar una bona prevenció primària de l’osteoporosi amb una detecció precoç del pacient fràgil amb risc de patir una fractura, i així, poder realitzar un correcte diagnòstic i un abordatge precoç de l’osteoporosi o la fragilitat. També és important fer una prevenció secundària amb un tractament adequat d’osteoporosi per poder evitar noves fractures.
