Com a centre de referència de la demarcació de Tarragona, disposa de dos tractaments necessaris: la trombòlisi endovenosa i la trombectomia mecànica, un tractament d’alta complexitat molt eficaç per a ictus greus.

El 29 d’octubre és el Dia Mundial de l’Ictus, data que s’aprofita per potenciar la conscienciació de la població sobre aquesta greu malaltia.

L’Hospital Joan XXIII actua com a centre de referència d’ictus de la demarcació de Tarragona. Disposa de la Unitat d’Ictus, que és una àrea especialitzada en el tractament d’aquesta patologia, amb totes les eines radiològiques necessàries i els tractaments específics que els pacients necessiten. L’ictus comporta que s’hagi d’actuar de forma immediata perquè els pacients puguin sobreviure sense seqüeles incapacitants. Per tant, és crucial la detecció immediata per avisar el servei d’emergències i arribar, al més aviat possible, a l’hospital de referència.

L’Hospital Joan XXIII disposa dels dos tractaments necessaris per a aquests pacients: la trombòlisi endovenosa, un fàrmac que permet dissoldre el trombe que obstrueix l’artèria cerebral, i la trombectomia mecànica, que consisteix a introduir un catèter en una artèria de la cama fins a arribar al trombe que obstrueix l’artèria del cervell i retirar-lo. És un tractament d’alta complexitat, molt eficaç per a ictus greus. De fet, en alguns pacients que reben aquest tractament, la milloria és tan ràpida i espectacular que la recuperació és pràcticament total. No obstant això, per aconseguir-la, és transcendental que la població sàpiga detectar els símptomes d’un possible ictus.

Com es detecta un ictus?

Ictus vol dir “cop”; fa referència a quelcom que passa molt ràpid. Una persona està bé i, de sobte, no es pot moure o no pot parlar. Aquesta situació es deu a una interrupció del flux sanguini en una part del cervell. En funció de la mida i del lloc del cervell on es produeixi, la persona tindrà diferents tipus d’afectació com, per exemple, paràlisi de mig cos o de la boca, no poder parlar, no poder entendre el llenguatge, pèrdua de visió, etc.

Per tant, la persona, de forma sobtada, patirà uns símptomes neurològics. Els més freqüents són: alteració de la parla o de la comprensió del llenguatge (quan parlem a la persona, no ens entén), debilitat de mig cos (el que en diem paràlisi), que pot ser parcial o total, desviació de la boca o alteració de la vista (deixa de veure mig camp visual).

L’ictus és la primera causa d’invalidesa adquirida. En aquest cas, la persona que el pateix, si no mor, queda greument incapacitada. Aquesta persona, aquest familiar, ja no torna a ser la que havia estat anteriorment i necessita ajuda d’altres persones en el seu dia a dia. Per això són tan importants tant la detecció com la prevenció.

Per prevenir un ictus, bàsicament, cal modificar els estils de vida; és a dir, allò que el metge o metgessa de família recorda sempre: seguir una alimentació saludable, no consumir tabac ni altres tòxics com l’alcohol i fer exercici físic per evitar l’obesitat i el sobrepès. A més, les persones amb factors de risc vascular, com la hipertensió, la diabetis i elevats nivells de colesterol, entre d’altres, els han de tenir sota control.

Noves teràpies i procediments

L’any 2021 l’Hospital Universitari Joan XXIII —que és el centre amb més volum de pacients fora de l’àrea metropolitana de Barcelona— va atendre 652 pacients derivats amb sospita d’ictus.  L’Hospital també està implicat en la recerca de noves teràpies i procediments per millorar els tractaments, la prevenció i la recurrència de l’ictus. La Unitat d’Ictus de Joan XXIII participa en assaigs clínics internacionals a la recerca de nous fàrmacs per tractar i prevenir els ictus, en projectes col·laboratius amb altres unitats de referència del país, a la vegada que treballa en projectes propis per avaluar el funcionament del Codi ictus i l’impacte dels tractaments realitzats.

Des del passat mes d’abril, l’Hospital Joan XXIII participa, conjuntament amb quatre hospitals més de Catalunya, en un projecte finançat amb fons europeus que té com a objectiu principal millorar l’atenció del pacient que ha patit un ictus en cadascuna de les seves fases: des de l’ingrés a urgències fins al cap d’un any. Aquest projecte preveu un programa de seguiment integral i d’acompanyament del pacient, que inclou una aplicació mòbil (plataforma de comunicació) que permet de forma fàcil, segura i controlada el contacte directe i continu entre el pacient i l’equip sanitari. Alhora, fomenta la comunicació i l’enllaç entre l’atenció hospitalària i l’atenció primària.

En el nostre entorn una de cada sis persones patiran un ictus. Està en les nostres mans evitar-ho.