L’increment d’aquesta activitat ve donat per un avanç de la tecnologia mèdica, un augment dels pacients susceptibles de tractaments alternatius a la cirurgia i en les indicacions.
Quan pensem en la tasca que realitza un anestesiòleg normalment ens ve la imatge d’un professional dins de quiròfan anestesiant a un pacient, però els anestesiòlegs realitzen moltes més tasques. Una és el que s’anomena Anestèsia Fora de Quiròfan (AFQ). En els darrers anys s’ha produït un augment en les demandes de l’AFQ, una activitat que engloba els diferents graus de sedació, anestèsia general i vigilància utilitzats en la pràctica habitual, però amb característiques diferents a les que s’aplica al pacient quirúrgic. L’increment d’aquesta activitat ve donat per un augment en l‘avanç de la tecnologia mèdica, una ampliació en el rang de pacients susceptibles de tractaments alternatius a la cirurgia i un augment en les indicacions.
El Servei d’Anestèsia, Reanimació i Terapèutica del Dolor de l’Hospital Universitari Joan XXIII porta més de 20 anys realitzant activitat d’AFQ. Inicialment es va començar sedant a pacients pediàtrics per realitzar proves de Diagnòstic per l’Imatge (TAC i Ressonància Magnètica). Poc a poc es van anar augmentant els procediments segons els avenços tecnològics i les necessitats de l’Hospital Joan XXIII. Actualment el Servei d’Anestèsia dóna cobertura a diferents procediments tant diagnòstics com terapèutics, sent referència per a les Regions Sanitàries del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Els procediments que es realitzen amb AFQ són els següents:
- Radiodiagnòstic: TAC i RM
- Radiologia intervencionista: embolització vascular, quimioembolització tumoral, trombectomies en codi ictus, etc.
- Procediments endovasculars: endopròtesis aòrtica, col·locació de filtres, embolitzacions vasculars, etc.
- Procediments de digestiu: fibrogastroscòpia, fibrocolonoscòpia, esclerosis de varius esofàgiques, ecoendoscòpia, colangiopancreatografia retrògada endoscòpia (CPRE), etc.
- Hemodinàmica: Correcció de comunicació interauricular, tancament d’orelleta, cateterismes cardíac, col·locació de DAI, etc.
- Hematologia: punció-biòpsia de moll d’os.
- Urologia: litotrípsia.
A tots aquests procediments hem d’afegir-ni d’altres quan es tracta de pacients pediàtrics o per què, per alguna circumstància, els pacients no toleren la realització de diferents proves diagnòstiques o terapèutiques.
La realització de l’AFQ comporta unes condicions especials ja que l’anestesiòleg és troba en un ambient que no és l’habitual (quiròfan): àrees físiques poc preparades, aïllament dels companys, accés limitat al pacient, pacients programats ambulatòriament, poca dotació de material anestèsic, etc. Per tant és una activitat on s’ha de tenir tot el material ben preparat i organitzat, personal entrenat, i la possibilitat d’una resposta ràpida davant de qualsevol incident advers. Com diu Peter Ducker “La millor estructura no garanteix els resultats ni el rendiment, però una estructura equivocada, és una garantia de fracàs”.
