Dos estudis sobre intervencions comunitàries i un sobre la relació entre la ingesta de pautes antibiòtiques contra la infecció d’orina i una major probabilitat de presentar més gravetat per COVID-19.
L’ICS Camp de Tarragona assoleix tres Ajuts a la Recerca a les convocatòries PERIS del Departament de Salut, per a projectes d’investigació, amb el suport de la Unitat de Suport a la Recerca de l’IDIAP Jordi Gol i la Gerència Territorial Camp de Tarragona.
El primer ajut és per al projecte “Disseny i avaluació d’una plataforma interactiva d’activitats comunitàries promogudes des de l’atenció primària per fomentar la salut i el benestar en una població d’una àrea bàsica de salut, projecte Com-mont”. La investigadora principal és la infermera d’atenció primària de l’EAP Mont-roig del Camp Roser Pedret Llaberia. També forma part del Grup de Col·laboració en Estils de Vida, Nutrició i Tabaquisme (CENIT) de l’IDIAP Jordi Gol. L’equip investigador vol dissenyar una plataforma digital en salut on interactuaran la població de Mont-Roig i les seves entitats, i incorporarà activitats comunitàries destinades a millorar la salut i el benestar d’aquesta població. L’equip investigador està format per: Teresa Basora Gallisà, Cristina Rey Reñones, Eva Pérez González, Iris Baz Vallejo, Ariadna Franco Sanchez, Meritxell Fernandez Abai, Carmina Poblet Calaf, Ana Bocio Sanz, Daniel Ferrer-Vidal, Francisco Martín Lujan, Felipe Villalobos Martínez, Josep Basora Gallisà, Jordi Cartañà Benet, Agata Busceni.
Per saber si la plataforma millora la salut i el benestar de la població de Mont-Roig es vol fer un estudi, des del lideratge de l’atenció primària, en què es valoraran diferents aspectes. Per una banda, es realitzarà un treball de camp on els professionals faran entrevistes i reunions amb grups de població per conèixer les seves necessitats i podran ser incloses a la plataforma. Per l’altra, s’avaluarà l’efecte de l’ús de la plataforma i l’estat de la salut i el benestar de les persones segons les dades obtingudes per mitjà de qüestionaris de salut i benestar, així com també es realitzarà l’anàlisi de diferents paràmetres de salut que es troben a la història clínica. Finalment, es compararan les dades obtingudes abans i després de l’ús de la plataforma per veure si és efectiva.
La realització d’aquest estudi servirà per dissenyar i aplicar una plataforma digital en salut amb l’objectiu de realitzar activitats comunitàries que responguin a les necessitats de la població, gràcies a la seva implicació i participació. L’efectivitat d’aquesta plataforma servirà per realitzar activitats per a tota la població amb la pretensió de disminuir les desigualtats socials entre diferents grups socials dins de la mateixa població. El projecte es podrà estendre a altres poblacions de Catalunya.
El segon ajut és per al projecte “Avaluació de la utilitat i factibilitat d’una intervenció psicoeducativa per prevenir l’impacte psicològic negatiu de la pandèmia COVID-19 en professionals sanitaris d’atenció primària”. L’investigador principal és el metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària de l’EAP Constantí, i del Grup de Salut Mental de l’IDIAP Jordi Gol, Enric Aragonés Benaiges. Equip Investigador: Anna Berenguera Ossó, Concepció Rambla Vidal, Josep Basora Gallisà, Francisco Martín Luján, Ariadna Mas Casals, Sandra Rodoreda Noguerol, Meritxell Guitart Peces, Eva García Cots.
L’objectiu d’aquest projecte és dissenyar, posar en marxa i avaluar una intervenció psicoeducativa grupal orientada a prevenir aquestes conseqüències negatives de la pandèmia. Aquesta intervenció està emmarcada en el Programa de benestar emocional a l’atenció primària, recentment promogut pel Departament de Salut, i que es farà en tots els centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut.
L’experiència es durà a terme en condicions reals amb el propòsit d’avaluar-la, no solament en termes d’efectivitat (per a això potser seria més adequat un assaig clínic controlat), sinó especialment en termes de factibilitat, utilitat i possibilitat que aquesta intervenció s’integri en la pràctica habitual dels CAP. Per aquest motiu es farà un estudi pragmàtic amb mètodes mixtos: quantitatius (qüestionaris i escales estandarditzades) i amb mètodes de recerca qualitativa que permetran explorar les percepcions, les valoracions i les opinions de tots els participants en l’experiència (tant dels psicòlegs que la imparteixen com dels professionals participants) amb tots els seus matisos. Els resultats han de permetre conèixer la utilitat i l’efectivitat de la intervenció i, sobretot, modelar-la i perfeccionar-la en funció dels resultats quantitatius i qualitatius que s’obtinguin.
El tercer ajut és per al projecte “Maneig de les ITU a Catalunya: adequació del maneig diagnòstic i terapèutic, factors predictors de complicacions i impacte de les teràpies supressores en la gravetat d’infeccions potencialment greus: Estudi ITUCAT”. La investigadora principal és la metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària de l’EAP Jaume I, i del Grup de Malalties Infeccioses (GRIP) de l’IDIAP Jordi Gol, Ana Moragas Moreno. Equip Investigador: Carles Llor Vilà, Silvia Fernández García, Maria Giner Soriano, Monica Monteagudo Zaragoza, Ana Garcia Sangenis, Federic Gomez Bertomeu.
Les infeccions de la bufeta i dels ronyons (infeccions urinàries) són freqüents en la població adulta, principalment entre les dones. Les infeccions que afecten només la bufeta urinària són les més freqüents i acostumen a ser no complicades. Quan hi ha símptomes d’infecció urinària cal donar antibiòtics. La major part de les vegades es guareixen amb la presa d’una sola dosi d’antibiòtic, però en ocasions s´han de donar pautes de tres o més dies per la resistència als antibiòtics clàssics.
Un percentatge de les persones que pateixen infeccions de la bufeta es poden complicar amb infecció del ronyó, anomenada pielonefritis. Aquesta infecció cal tractar-la durant una setmana, almenys, i algunes vegades cal que la persona ingressi a l’hospital. Hi ha un percentatge de dones que pateixen infeccions urinàries de repetició, de manera que necessiten teràpies més llargues i més seguides. De vegades, els professionals sanitaris es veuen obligats a pautar una dosi diària d’antibiòtic per tal d’evitar l’aparició de recurrències. Aquests tractaments preventius, que s’anomenen supressors, s’acostumen a prendre durant molt de temps seguit i el temps mínim que es recomana prendre’ls és de sis mesos, però es poden arribar a prendre durant un o dos anys de forma seguida. Això comporta problemes per a les persones que els prenen, ja que els antibiòtics afecten la flora bacteriana que tenim en el cos, sobretot en els budells, i s’ha demostrat que el tractament està associat a una major probabilitat de presentar efectes secundaris, a un augment de les resistències als antibiòtics, i a una major probabilitat de presentar altres malalties.
En un estudi del grup s’ha observat que prendre més pautes antibiòtiques es correlaciona amb una major probabilitat de presentar més gravetat per COVID-19 i que com més pautes antibiòtiques es prenen per a les infeccions urinàries major és la probabilitat de presentar altres complicacions infeccioses.
Per tant, aquest projecte ―que es farà amb la utilització d’una base de dades en salut anomenada SIDIAP, amb les històries clíniques de gairebé 6 milions de persones, a Catalunya― pretén saber el grau d’idoneïtat del tractament antibiòtic en les diferents infeccions urinàries i de la sol·licitud d’urocultius i observar si, actualment, es fa segons les recomanacions existents. També es vol conèixer el percentatge de persones amb infeccions urinàries recurrents que es tracten amb teràpies supressores, i durant quant de temps, i conèixer l’associació entre pautes supressores i volum d’antibiòtics presos amb la incidència i gravetat d’infeccions potencialment greus. Finalment, es volen identificar els factors associats a les infeccions de bufeta que es compliquen i esdevenen pielonefritis.
