L’Hospital Joan XXIII és el primer centre sanitari de Catalunya i d’Espanya en desenvolupar una eina informàtica i en dissenyar una metodologia pròpia i innovadora de gestió clínica a la UCI, amb les dades dels pacients, que ha rebut el reconeixement de l’ICS a través del finançament d’un projecte Innòbics que permetrà consolidar aquesta línea de treball. Aquesta metodologia s’ha desenvolupat durant anys a través d’un equip d’investigació multidisciplinar que ha comptat amb la participació de metges, biotecnòlegs, enginyers, matemàtics i advocats. Aquesta metodologia va ser reconeguda l’any passat al Congrés del Datathon celebrat precisament a Tarragona, conjuntament amb el Massachusetts Institute of Technology, i amb la publicació a una revista científica d’impacte com International Journal of Medical Informatics.
Referència: Validation of the ICU-DaMa tool for automatically extracting variables for minimum dataset and quality indicators: The importance of data quality assessment.
Sirgo G, Esteban F, Gómez J, Moreno G, Rodríguez A, Blanch L, Guardiola JJ, Gracia R, De Haro L, Bodí M.
Int J Med Inform. 2018 Apr;112:166-172. doi: 10.1016/j.ijmedinf.2018.02.007).
La Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Joan XXIII és una unitat pionera en l’ús secundari de les dades dels pacients en matèria de gestió clínica. Primer, desenvolupant una metodologia que permet obtenir les dades dels pacients de forma segura per veure com s’estan fent les coses en matèria de qualitat. En segon lloc, sobre aquesta eina, s’avalua la feina d’acord als protocols (indicadors de procés) i els resultats que es tenen en quant a les actuacions (indicadors de resultat). La cap del Servei de Cures Intensives del Joan XXIII, Maria Bodí, explica que “aquesta forma de treballar permet ser transparents i consolidar les bases per avaluar i millorar la qualitat i la seguretat de l’assistència als pacients”.
Aquesta metodologia permet un detall molt superior a l’hora d’avaluar els riscos. A la UCI del Joan XXIII, els sistemes d’informació clínica han permès integrar tota la informació, a més de les dades que els professionals inclouen de forma ordenada durant el procés d’atenció al pacient crític. És a dir, s’integren també resultats de laboratori, de proves d’imatge, informació de la història clínica, i les dades de tots els dispositius de capçalera del pacient (ventilació mecànica, monitorització, màquines de diàlisi, etc).
Mitjançant aquests indicadors dissenyats amb tecnologia innovadora, és possible avaluar processos assistencials i resultats. Si el professional participa en el disseny del procés assistencial, en la planificació, coneix com s’estan fent les coses i quins resultats es tenen, i s’implica i es compromet amb els objectius del servei i de l’organització.
Es requereix passar de la medicina reactiva cap a la medicina predictiva, preventiva i personalitzada. L’aplicació de mètodes predictius d’avantguarda i la manipulació de dades requereixen habilitats de col·laboració entre professionals experts del domini mèdic i del tecnològic, i nous models de tractament i anàlisi de dades. A part de l’ús primari de les dades, és a dir, el que es fa diàriament a la capçalera del pacient per prendre decisions en quan a diagnòstic, tractament, planificació del procés d’atenció, etc., també s’està fent un ús secundari de les dades, que vol dir utilitzar les dades per a la gestió i la recerca amb l’objectiu final de millorar l’atenció al pacient.
La cap de Medicina Intensiva del Joan XXIII, Maria Bodí, explica que els principals reptes del servei que dirigeix són “seguir desenvolupant aquesta eina d’explotació de dades que permet fer un anàlisi dels processos i resultats que anem obtenint diàriament per ser conscients d’on hem de focalitzar l’atenció per millorar”. La doctora Bodí afegeix que “cal aprofitar l’ús secundari de les dades per fer recerca i generar algoritmes d’aprenentatge automàtic que siguin capaços d’ajudar al metge a prendre les decisions més encertades, segons el perfil de cada malalt”. “Tota aquesta feina ajudarà a donar una millor assistència i un millor pronòstic dels casos greus, per tant, a que els pacients es morin menys”, assegura l’especialista Alejandro Rodríguez.