La forma clínica més habitual del càncer de pell és el carcinoma basocel·lular. A força distància el segueixen el carcinoma escamós i el melanoma.
El proper 13 de juny és el Dia Europeu de la Prevenció del Càncer de Pell. L’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) ha publicat que un terç del total dels càncers diagnosticats es localitzen a la pell. Cada any es diagnostiquen a Espanya prop de 74.000 casos, dels quals, al voltant d’un 90% corresponen a càncer cutani no melanoma. En els darrers trenta anys, les xifres s’han duplicat. Tot i que la incidència de càncer de pell a Espanya no és la més alta d’Europa, en els darrers deu anys està tenint lloc un increment significatiu dels dos tumors cutanis amb més mortalitat: el melanoma i el carcinoma escamós.
Els dermatòlegs constaten aquest augment en el dia a dia de les consultes: fins a un 42% dels diagnòstics de les consultes dermatològiques a Espanya són de patologia tumoral. Aquest fet està relacionat sobretot amb els hàbits d’exposició solar de la població durant la seva vida i especialment durant les edats més joves.
El cap de Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, Dr. Miquel Just, explica que “en el servei s’intervenen quirúrgicament entre 450 i 500 pacients de càncer de pell cada any”. A més, “s’han d’afegir aquells casos que per la seva complexitat es deriven a altres serveis com Cirurgia Plàstica, Cirurgia Maxil·lofacial o Radioteràpia, i aquells que per la seva particularitat poden ser manejats amb teràpies no quirúrgiques”, afegeix l’especialista.
La forma clínica més habitual del càncer de pell és el carcinoma basocel·lular, és el tipus amb un comportament biològic menys agressiu, que no es dissemina cap als ganglis limfàtics o òrgans interns. Predomina a la cara, cuir cabellut i part superior del tronc, però també es localitza a les extremitats. La Dra. Pastor, especialista en Dermatologia de l’Hospital Joan XXIII explica que “cada dia en diagnostiquem a les consultes i és la patologia que més intervenim a quiròfan”.
El carcinoma escamós és la segona forma clínica en freqüència. Representa entre un 20 i un 25 per cent dels tumors malignes cutanis. Aquest sovint es localitza a les zones cutànies més exposades al sol però també pot afectar les mucoses, com els llavis i la cavitat oral. Quan afecta la boca, també intervenen altres carcinògens com el tabac i el consum de begudes alcohòliques. Aquest tumor és més agressiu, i a vegades pot disseminar-se i donar metàstasis.
El melanoma representa el tumor menys freqüent dels tres esmentats però té un comportament biològic potencialment més agressiu. A Espanya cada any es detecten uns 4.000 nous casos de melanoma, i comporta més de 900 morts. L’agressivitat d’aquest tumor es mesura en mil·límetres (i no amb centímetres com passa amb la resta de tumors del cos humà): amb més de 0,8mm de gruix (mesurat amb l’Índex de Breslow), ja cal dur a terme estudis complementaris per veure si es comença a disseminar. El melanoma sol ser una lesió pigmentada que pot simular una piga però que presenta canvis en el seu color, forma i augmenta de mida amb el pas del temps. A part de factors genètics, té relació amb cremades solars sobretot si es produeixen durant la infància o la joventut.
Aquests tipus de càncer de pell són potencialment evitables si es realitza de forma correcta la protecció solar. Els dermatòlegs de l’Hospital Joan XXIII recorden la importància de transmetre a la població que “és transcendental aplicar cremes que protegeixin la pell de la llum ultraviolada A i B, amb factor de protecció (SPF) 50 o més”. Es recomana aplicar-les a les zones no cobertes per la roba, 20 minuts abans de qualsevol activitat diürna a l’aire lliure. Si es posen en capa fina no protegeixen correctament: cal que s’apliquin en quantitat abundant i de forma minuciosa, per no deixar zones sense cobrir. És important tornar a aplicar-les cada 2 o 3 hores, sobretot a les hores centrals del dia.
La Dra. Pastor insisteix en el fet que “la població infantil, adolescents i adults joves són els que més han d’extremar les mesures de protecció solar perquè les cremades solars en aquesta edat tenen gran repercussió en el desenvolupament de lesions canceroses quan s’és adult, ja que la pell té memòria”. També cal tenir en compte que els tatuatges que cobreixen zones molt extenses de la pell dificulten l’exploració dermatològica i per tant el diagnòstic precoç del càncer de pell.
Com a conclusió, els dos especialistes proposen gaudir del sol “però amb precaució, evitant els seus efectes nocius sobre la pell”. “Si ens protegim correctament, tindrem una pell sana durant molts més anys”, asseguren.
