El principal tractament és la hipotèrmia terapèutica, que abaixa la temperatura del cos fins als 33 ºC perquè baixi el metabolisme i la inflamació generalitzada i disminuir el patiment del cervell.

Trucar al 112 i realitzar maniobres d’RCP abans de l’arribada del SEM és clau per a la supervivència del pacient fins l’arribada a l’hospital.

Manuel Castro, pacient de 66 anys, va patir una aturada cardíaca per mort sobtada, al seu domicili, el mes de gener de 2021. Després que un veí li fes maniobres de reanimació (RCP), va arribar el SEM que va continuar amb les maniobres (van durar 33 minuts en total). El SEM va fer un diagnòstic d’infart de miocardi i va traslladar el pacient a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, a la sala d’Hemodinàmica, on se li va practicar un cateterisme per obrir l’artèria obstruïda. Posteriorment, el pacient va ingressar a la Unitat Coronària on va rebre el tractament d’hipotèrmia terapèutica. Tot i les complicacions greus en el moment de l’ingrés, el pacient va recuperar la consciència sense seqüeles neurològiques. Actualment, Manuel Castro ha tornat a treballar com a professor d’autoescola i explica: “No recordo res d’aquell moment, quan em vaig despertar, estava ingressat a l’hospital”. Manuel Castro torna a anar en bicicleta, una de les seves aficions i afirma estar “totalment agraït a l’hospital, em van salvar la vida”.

L’urgenciòleg i investigador del SEM Youcef Azeli explica la transcendència de la mort sobtada amb dades: “Al Camp de Tarragona es produeix una mort sobtada cada dos dies, comparat amb els accidents de trànsit (un cada 10 dies) i els suïcidis (un cada 8 dies)”. El 50% d’aquests esdeveniments es produeixen al domicili i el 40% a la via pública. Azeli afirma que “el 50% dels casos es produeixen de forma inesperada i sense símptomes previs, només el 20% dels pacients presenten dispnea (ofec) i el 12%, dolor toràcic els minuts previs”. Al territori el SEM tracta unes 270 aturades cardíaques a l’any, i el 68% d’aquestes (unes 180) són per mort sobtada de causa cardíaca. Només un 30% arriben a l’Hospital de referència. La mitjana d’edat dels pacients que la pateixen és de 66 anys.

L’especialista en Cardiologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII Gil Bonet explica la cadena de supervivència i la importància dels tractaments especialitzats que els pacients reben a la Unitat Coronària del centre sanitari: “Quan un pacient no respon i té dificultat respiratòria s’ha de trucar immediatament al Servei d’Emergències i s’han de fer les maniobres d’RCP; per això, és important que hi hagi gent amb formació per fer-les”. Després l’Equip del SEM estabilitza el pacient i el porta al centre de referència en cures postressuscitació, que és l’Hospital Universitari Joan XXIII. Els pacients amb sospita d’infart es porten a la sala d’Hemodinàmica per intervenir les artèries que els han provocat l’infart. Els pacients amb sospita d’aturada cardíaca per altres raons (arrítmies per altres malalties, etc.) reben altres estudis (TAC pulmonar, etc.) i cateterisme, si és necessari.

Automàticament s’ingressen aquests pacients a la Unitat Coronària per fer-los tractaments específics. El tractament principal és la hipotèrmia terapèutica. Bonet explica que aquest tractament consisteix a “connectar el pacient a una màquina amb pegats que es refreden amb aigua per abaixar la temperatura del cos fins a uns 33 ºC durant 24 hores”. En aquestes primeres 24 hores “l’objectiu és abaixar la temperatura perquè baixi el metabolisme i la inflamació generalitzada i així aconseguir que el cervell no pateixi tant”, afirma el cardiòleg. Aquest tractament, durant les primeres hores, és vital per a la supervivència del pacient. A més, a la Unitat Coronària els pacients reben altres tipus de cures intensives.

La Unitat Coronària del Joan XXIII ingressa uns 45 pacients a l’any amb aturada cardíaca, dels aproximadament 70 que poden arribar a l’hospital. Són pacients molt crítics que alguns arriben morts. Les dades de supervivència indiquen que un 47% dels pacients ingressats en aquesta Unitat es recuperen. Són pacients que ingressen molt crítics. D’aquest 47%, “el 85% es recuperen bé i no tenen dependència ni grans limitacions”, assegura Gil Bonet. Manuel Castro n’és un exemple.

Youcef Azeli explica diverses línies d’investigació importants relacionades. El 40% dels pacients que pateixen una aturada cardíaca rep maniobres d’RCP abans que arribi el SEM, fet que multiplica les probabilitats de supervivència. Azeli explica que “A països del nord d’Europa hi ha més cultura i més formació en reanimació cardiopulmonar i el percentatge de pacients que reben RCP per testimonis ascendeix al 70%”. En una línia d’investigació molt interessant al Camp de Tarragona, reconeix l’investigador, “liderada per la doctora Cristina Rey des de l’atenció primària de l’ICS, es treballa en la formació en primers auxilis per a familiars de pacients amb risc de patir una aturada cardíaca, i també en la creació d’una xarxa social de persones amb aquesta formació”.

A més, Youcef Azeli explica que hi ha una altra línia d’investigació, amb la participació dels metges i metgesses forenses, que ajuda a estudiar les causes de la mort sobtada: “Donat que moltes morts sobtades  no arriben a l’hospital, es notifiquen als metges i metgesses forenses que estudien els casos seguint el protocol de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, i ajuden a esbrinar les causes exactes de la mort que, en molts casos, no són d’origen cardíac”. L’estudi ReCaPTa analitza les causes i investiga els factors de risc que ajudin a prevenir la mort sobtada.