El Servei d’Endocrinologia i Nutrició impulsa un abordatge multidisciplinari i integral d’una malaltia crònica que ja afecta més del 14 % de la població adulta a Catalunya

L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha posat en marxa des de finals de 2025 una consulta monogràfica d’obesitat amb l’objectiu d’adaptar-se a les noves necessitats de la població i oferir una atenció específica, integral i multidisciplinària a les persones afectades per aquesta malaltia crònica.

L’obesitat és una malaltia complexa i multifactorial, fruit de la interacció entre factors genètics, biològics, ambientals, psicològics, socials i econòmics, que provoca una acumulació excessiva o alterada de teixit greixós. Aquest excés de greix corporal no només impacta en el pes sinó que empitjora l’estat de salut física i mental, i afavoreix el desenvolupament de més de 200 complicacions a curt, mitjà i llarg termini.

La prevalença de l’obesitat ha augmentat de manera sostinguda en les darreres tres dècades. Actualment, a Catalunya, afecta el 14,2 % dels homes i el 13,4 % de les dones, i a escala mundial es preveu que l’any 2035 la meitat de la població pateixi sobrepès o obesitat. A més, la incidència creix també entre la població infantil i juvenil, amb conseqüències que poden condicionar la salut durant tota la vida adulta.

“L’obesitat és una malaltia crònica, complexa i multifactorial, que no es pot reduir només a una qüestió de pes o d’índex de massa corporal”, explica Cristina Franco, metge especialista del Servei d’Endocrinologia i Nutrició. “Cal entendre com funciona el teixit greixós, quines complicacions s’associen a l’obesitat i abordar-la des d’una perspectiva global i a llarg termini”, afirma.

De fet, el maneig de l’obesitat ha evolucionat en els darrers anys. S’ha passat d’un enfocament centrat principalment en el pes i l’índex de massa corporal (IMC) a una visió més integral, que té en compte la distribució del greix i les patologies associades. La valoració morfofuncional del teixit greixós i muscular —mitjançant proves com l’ecografia muscular i abdominal, la dinamometria, tests funcionals o la bioimpedància— permet estudiar la quantitat, distribució i funcionalitat d’aquests teixits i fer un seguiment més enllà de la pèrdua de pes.

La nova consulta monogràfica d’obesitat de l’Hospital Joan XXIII respon a aquest canvi de paradigma. Les especialistes hi avaluen els pacients des d’una perspectiva global, analitzant els antecedents, la història evolutiva del pes, els possibles desencadenants i les complicacions associades. A més, s’ha creat el Comitè de Tractament Integral d’Obesitat, que permet oferir un seguiment multidisciplinari i longitudinal.

Tant en l’avaluació com en el tractament dels pacients es duen a terme sessions individuals i grupals a càrrec de dietistes nutricionistes. l tractament té com a base la reeducació dels hàbits alimentaris, la prescripció d’exercici físic adaptat, la millora de la qualitat del son i el maneig de l’estrès. En els casos indicats, es pot valorar el tractament farmacològic —que indueix pèrdua de pes i millora de les malalties associades mitjançant una sensació de sacietat més ràpida i canvis metabòlics— o la cirurgia bariàtrica, reservada per a pacients que no aconsegueixen millorar amb els canvis d’estil de vida.“Igual que l’obesitat és una malaltia crònica, el tractament també ho és. Els fàrmacs poden ser una eina útil dins d’un pla global, però el seguiment mèdic i el manteniment dels hàbits saludables són imprescindibles a llarg termini”, subratlla Cristina Franco.

L’Atenció Primària és clau en l’abordatge precoç de l’obesitat i en la derivació dels casos que requereixen atenció especialitzada. En aquest sentit, l’Hospital Joan XXIII i els equips de Primària treballen conjuntament en la millora contínua dels protocols i circuits assistencials, amb l’objectiu d’oferir una resposta coordinada i adaptada a les necessitats dels pacients.

Amb aquesta nova consulta, l’Hospital Joan XXIII fa un pas endavant per donar una resposta específica, rigorosa i adaptada a una malaltia que afecta cada vegada més persones i que requereix una mirada mèdica, social i sanitària lliure d’estigmes i prejudicis.