Medicina Interna atén al voltant de cinc casos nous cada any i coordina l’abordatge amb Reumatologia i altres especialitats segons les afectacions de cada persona
A aquests pacients se sumen les persones que presenten Sjögren associat a altres malalties autoimmunes, com el lupus, l’artritis reumatoide o l’esclerodèrmia
El Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Joan XXIII fa seguiment aproximadament d’un centenar de pacients amb malaltia de Sjögren primària i incorpora al voltant de cinc casos nous cada any. A aquesta xifra cal afegir-hi les persones en què el Sjögren apareix associat a altres malalties autoimmunes, com el lupus, l’artritis reumatoide o l’esclerodèrmia.
El seguiment es duu a terme principalment des de Medicina Interna i Reumatologia, amb la participació d’Oftalmologia, Odontologia, Dermatologia, Neurologia, Nefrologia i altres especialitats segons les necessitats de cada pacient. Aquest abordatge multidisciplinari permet controlar els símptomes més habituals, detectar possibles complicacions i adaptar la freqüència de les visites a l’evolució de la malaltia. Els controls poden ser anuals o semestrals en els casos estables, però es poden intensificar quan hi ha afectacions més greus.
El Sjögren és una malaltia autoimmune sistèmica que afecta principalment les glàndules lacrimals i salivals. La inflamació i la destrucció progressiva d’aquestes glàndules redueixen la producció de llàgrimes i saliva, fet que provoca sequedat ocular i bucal. Malgrat que poden semblar símptomes menors, poden tenir un impacte considerable en la vida quotidiana i dificultar activitats com treballar davant d’una pantalla, parlar, menjar o mantenir una bona salut bucodental.
La manca de saliva també augmenta el risc de càries i altres problemes a la boca, motiu pel qual la prevenció i el seguiment odontològic tenen un paper especialment important. En el cas dels ulls, el tractament pot incloure llàgrimes artificials, pomades nocturnes i altres preparats indicats per Oftalmologia, en funció de la intensitat de l’afectació.
La malaltia, però, no es limita a la sequedat. Miguel López Dupla, especialista del Servei de Medicina Interna, explica que aproximadament en un 25% dels casos pot afectar altres òrgans, com els pulmons, els ronyons, la pell o el sistema nerviós. Quan hi ha una afectació sistèmica, poden ser necessaris corticoides, immunosupressors o fàrmacs biològics.
Els pacients poden arribar a l’hospital derivats des de l’atenció primària per una sequedat persistent d’ulls o boca, però la sospita diagnòstica també pot sorgir en especialitats com Oftalmologia, Dermatologia o Neurologia. L’estudi pot incloure analítiques, proves per valorar la producció de llàgrimes i saliva i altres exploracions destinades a descartar l’afectació d’altres òrgans.
Actualment, els tractaments permeten alleujar els símptomes, substituir parcialment les secrecions i prevenir complicacions, però no poden recuperar les cèl·lules glandulars que ja han estat destruïdes. Per això, el diagnòstic precoç, el seguiment continuat i l’educació del pacient són essencials per preservar tant com sigui possible la funció de les glàndules i millorar la qualitat de vida.
Amb motiu del Dia Mundial de la Malaltia de Sjögren, López Dupla va participar en una entrevista al programa Mercat d’estiu de Tarragona Ràdio, en què va explicar les manifestacions de la malaltia, el seu abordatge i la importància de consultar quan la sequedat ocular o bucal es manté en el temps.
